MACBA 

La realitat i la seva representació, la realitat i la seva mediatització són alguns dels grans temes que, des de l’art, ens fan reflexionar. L’exposició La realitat invocable explora possibles perspectives de la realitat des de les pràctiques artístiques a través d’una selecció d’obres d’artistes pertanyents a generacions i contextos diversos.

Mantenim una relació complicada amb la realitat. Vivim un moment de no-realitat, en què prevalen les retòriques de distracció, els mecanismes de construcció de la realitat, la seva mediatització, ficcionalització i virtualització. Alhora, hi ha una «passió pel real», pel genuí, per allò que és creïble. Existeix una realitat al marge de la nostra percepció? Implica l’afirmació del real tant la vida com la mort? Pot ser la violència extrema el preu que cal pagar per desvelar algunes capes de realitat? El real és la quotidianitat? O la realitat són els altres? L’art pot tenir cap incidència en la realitat? Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja La realitat invocable. 
Els treballs dels artistes que configuren La realitat invocable s’acosten a la realitat d’una manera subtil, partint de l’«ara i aquí» d’aquesta realitat que es proposen «investigar i conquerir»: incorporant-ne fragments en l’espai expositiu (Roman Ondák), convertint la sala d’exposicions en un espai real (Antonio Ortega), filmant-la (Lutz Mommartz, Jeremy Deller i Mireia Sallarès), provant de dirigir-la (John Smith), buscant connexions en l’espai i en el temps (Enric Farrés-Duran), incidint-hi (Núria Güell), presentant els efectes devastadors d’una realitat mediatitzada (Phil Collins), evidenciant la impossibilitat de la seva representació (Rafel G. Bianchi) o mostrant com convertim la mort en una cosa irreal (Jill Magid).  

Aquí teniu un vídeo sobre l'exposició del 324 : http://www.324.cat/video/5018771/ociicultura/La-realitat-invocable-al-MACBA

Ressenya Glòria Giménez, Magdalena Jiménez i Glòria Serra

El dia 22 de maig es va disputar una sortida a la Sala Ciutat del Centre Cultural de Granollers,a observar exposicions de les següents persones Glòria Giménez, Magdalena Jiménez i Glòria Serra,en la qual tothom tenia el seu propi estil en 3 plantes diferents.Vem tenir la sort o privilegi com li volgeu dir,de tenir a l'artista Glòria Giménez,en la qual ens va explicar tot el seu projecte,detall a detall,després de les explicacions de la Glòria,a la qual parlava sobretot de la vida quotidiana,després de les explicacions una col·laboradora ens va acabar fer cinc cèntims de les dues obres que quedaven,ja que les artistes no podien assistir per motius personals.Primer de la Glòria Serra,que explicava les visions dels espais,a partir de la fotografia,joieria i l'escultura. I finalment vem acabar amb la Magdalena Jiménez a la qual explicava o intentava expressar uns quadres totalment abstractes amb tot tipus de colors i significats.

LUZ BROTO

Luz Broto (BCN, 1982) és una artista catalana que viu i treballa a Barcelona. És una antiga alumna del Celestí Bellera a la primera promoció de Batxillerat Artístic,també està llicenciada en Belles Arts i va obtenir el DEA en el doctorat Art en l'era digital. Creació intermèdia per la Universitat de Barcelona (2007). Ha desenvolupat intervencions específiques a 2 galeristes, 299 artistes...(Estrany - De la Mota, Barcelona, 2012), Performing Politics (Institut für Raumexperimente, Berlín, 2012), Die Fünfte Säule (Secession, Viena, 2011), 2011 Lumens (Museu de Valls, Tarragona), Impossibilitats (Fundació Guinovart, Lleida, 2011), BCN Producció (La Capella, Barcelona, 2010) i Oscuro y salvaje (Inéditos,La casa encendida, Madrid, 2010), entre altres.

OPINIONS PERSONALS: Tothom viu l'art desde la seva manera,i ella això ho desmotra tan sols els seu projectes,que son curiosos de cara a la societat,aixó et fa pensar de una manera,en la qual li dons voltes a qualsevol tonteria,ja sigui evident.

JOAN COLOMO

Joan Colomo Azcarate (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1981) és un músic i cantautor català. Ha format part de diferents bandes, essent les més destacades Zeidun (veus i guitarra), Moksha (baix) o Unfinished Sympathy (guitarra). L'any 2004 va fundar la Célula Durminete, un trio de música eclèctica que han tingut una activitat intermitent arribant a publicar tres discos.No serà fins al 2009 va debutar en solitari amb el disc Contra todo pronóstico el qual el van seguir en poc més de dos anys, els volums 1  i 2 de Producto Interior Bruto  amb el que va aconseguir bones crítiques.El 4 de març de 2014 surt a la venda el nou disc anomenat La fília i la fòbia, el qual consta de 12 cançons.

OPINIÓ PERSONAL: És un músic,que se li veu amb ilusió,i que veus que tot el que fa li agrada i dona el 100%.Encara que se li veia tímid i reservat en alguns moments,va saber ensortir-se de la nostre classe,i per rematar ens va cantar cançons reivindicatives que em van semblar molt xules,sempre em segones de cara el país.

PINA 

DIRECCIÓ: Wim Wenders 

PRODUCCIÓ: Jeremy Thomas

PROTAGONISTES: Toni Froschhammer

PAÍS: Alemanya

DATA D'ESTRENA: 2011

DURACIÓ: 106 min

Pina és una pel·lícula de dansa en 3D de 2011 dirigida pel director alemany Wim Wenders.El repartiment l'integra la plantilla de la companyia de dansa contamporànea alemana Tanztheater Wuppertalcreada per la coreògrafa Pina Bausch, a qui la pel·lícula està dedicada.

La pel·lícula va ser presentada a la 61a edició del Festival Cinema de Berlín fora de competició.

Durant la preparació del documental sobre Pina Bausch, la coreògrafa alemanya va morir sobtadament i Wim Wenders es va veure obligat a cancel·lar el projecte, fins que els ballerins de la companyia Tanztheater Wuppertal el van convèncer perquè tirés endavant la pel·lícula igualment. El resultat final són un conjunt d'escenes on els balleris parlen sobre Pina Bausch i dansen en el seu honor, tant al teatre com sobretot en diversos espais exteriors que substitueixen el clàssic l'escenari.

OPINIÓ PERSONAL: Tot s'ha de dir,la pel·lícula es interessant,peró es fa molt pesada,es interessant,ja que,ens fan entrar dintre de l'escenari a partir d'un projecte audiovisual,ens fan entrar al món de la dansa i ens desvelen grans secrets,que com a espectador potser no haguessim sapigut mai.

Ressenya Marcel.lí Antúnez

El concepte central del projecte és la seva metodologia, la sistematúrgia, entès com una dramatúrgia de sistemes computacionals, aquesta ens proposa un procediment híbrid que combina una vessant més teatral i narrativa juntament amb la part més tecnològica i robòtica.

Així doncs la mostra recollirà una selecció de dibuixos, l'estratègia més important en el procés de creació; una col · lecció de dispositius com dreskeletons i robots, tots ells prototips únics, (El deskeletron és un artefacte utilitzat durant les performances, connectat a un ordinador ia un programari original creat pel mateix artista per controlar tots els elements que formen part de l'escena) i diverses instal · lacions, des de Joan, l'home de carn (1992) (el qual es tracta d'un robot amb forma humana ia escala real fet amb pells de porc i cuir de vaca, i que originalment va estar instal · lat dins d'una urna de vidre i eren els sons del públic que generaven el moviment del robot.), fins a les més recents com Metamembrana (2009) o el insultador (2014), creada especialment per aquesta mostra.

BIOGRAFIA:
Reconegut internacionalment com una de les figures més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica, la trajectòria de Marcel·li avarca un període de 30 anys, durant els quals ha desenvolupat un univers visual absolutament personal i iconoclasta, basat en una reflexió sobre sistemes de producció artística, el que ell denomina Sistematurgia, amb una iconografia particular i pròpia. Ha realitzat instal·lacions i performances a museus, galeries, teatres i espais no convencionals en més de 35 països, entre els que figuren el Musée Europienne de la Photographie de la Ville de Paris, el Institute of Contemporary Arts de Londres, el DAF de Tokio, el MACBA de Barcelona o el ZDB de Lisboa. La seva obra inclou performances mecatròniques en ocasions amb robots, instal·lacions interactives i col·laboracions amb col·lectius entre els que destaquen la Fura dels Baus del que va ser fundador i líder en els anys vuitanta.


L'exposició es divideix en quatre àmbits:
1. Escenari: presentacions en viu
2. Processos: dibuixos utilitzats en diverses fases del procés creatiu.
3. Instal·lacions: interactuar amb set obres diferents.
4. Dispositius: activar robots i interfícies corporals. 



Ressenya "Timothy" i "Los inocentes"

Es va anar a veure uns curtmetratges de exalumnes de l'escola de cinema (ESCAC) a la qual,primer vem veure un curt abans de ensenyar-nos,el projecte final que van fer,començo per Timothy.

"Timothy" és un curtmetratge de terror, dirigit per Marc Martínez i que tracta sobre una sorpresiva visita del preferit del Simón,a la qual es el protagonista,i el curt ens explica que en Simón ha de soportar a la Sonia que és la seva mainadera.Però a mida que va passant la nit apareix en Timothy un peluix,que fa que succeïxi una nit intensa i moguda,el curtmetratge dura aproximadament un 10-12 minuts,i es va estrenar al 2013.

"Los inocentes" és una pel·lícula,que pertany al gènere de terror, dirigida per Carlos Alonso, Dídac Cervera, Marta Díaz, Laura Garcia, Eugeni Guillem, Ander Iriarte, Gerard Martí, Marc Martínez, Rubén Montero, Arnau Pons, Marc Pujolar i Miguel Sánchez. La història inicia quan un grup d'adolescents decideixen anar d'excursió i passar la nit en un alberg abandonat. A partir d'alla,començen haver misteris perqueè cada 28 de desembre, segons deien als que vivien allà,l'edifici era posseit per una maledicció,en la qual ningú sortia viu d'allà.Després d'aquestes explicacions que els hi donen els veïns,no fan cas,i comença l'acció,a partir d'aquell moment que arriben a la casa malaïda,començen a succeïr bromes que acaben en desgracies.

Aquí teniu el tràiler,per si esteu interessats: https://www.youtube.com/watch?v=jP9UFnORMbY