PROCÈS

Volia començar amb una  estampació de linies geometriques,però vaig decidir posar la meva vida en una plantilla.En aquesta primera fotografia es pot observar la plantilla que vaig acabar fent desprès de fer esbossos. 

Si analitzem la plantilla podriem visualitzar línies,flors i més línies,tot molt extrany i migabstracte. Vaig voler fer això,perquè em definia,ja que sóc un noi que no busca problemes amb ningú i per això he posar aquests colors,perquè em considero una alegre,però tot i així no he volgut expressar la meva vida de flors i roses,perquè no estaria dient la veritat.

 Les línies que es creuen,les he posat,ja que tot i ser bo amb tothom,doncs em creuo amb problemes desde tots els sentits i això fa que posi aquestes línies,que per mi són com una molèstia,però que se que ho tindré  durant tota la vida.A part,l'art abstracte m'agrada molt i en aquest projecte l'he aplicat com a "crit de guerra" En segon lloc,quan vaig fer les estampacions,ho tenia clar,volia posar una part de colors vius i l'altre part de colors més obscurs,això em dona i suposo que a tothom també un clar constrast,ja que molta gent m'ha donat la seva opinió i m'han dit que els hi agrada més la part viva. Sincerament és com em sento ara mateix,feliç exteriorment i però amb una cosa interior que fa que no pogui tirar cap endavant.

 Finalment,la part més obscura,li vaig afegir els meus colors,el que em representa el verd,groc i vermell,per 2 motius,un d'ells perquè Bob Marley és un dels meus cantant preferits i per altre banda,per els meus orígens,per un continent anomenat Àfrica,una terra que se que em pertany,encara que sigui català.

Plantilla

                                                                      Part viva

                                                            Part més obscura i lletja

LA SAL DE LA TIERRA:

Director: Wim Wenders, Juliano Ribeiro Salgado

Productors: Decia Films

GuionistesWim Wenders, Juliano Ribeiro Salgado, David Rosier

Actors: Wim Wenders, Sebastião Salgado, Juliano Ribeiro Salgado

Génere:Biografia documental

País: França

Duració:109 min.

Any: 2014

Titol orginal: The salt of the earth

Biografia

(Ernst Wilhelm Wenders; Düsseldorf, 1945) Cineasta alemany que s'ha distingit pel seu cinema avantguardista i simbòlic. Model de les inquietuds personals i vivències que han dominat a tota una generació de cineastes i literats, la trajectòria de Wenders és una de les més interessants de la cinematografia europea del els últims anys. Representant destacat del cinema alemany dels anys 70, en els 80 i 90 es va convertir en un respectat i influent realitzador. L'ansietat i la passió masculina pels viatges són temes freqüents de la seva feina.

Wenders va abandonar aviat les carreres de filosofia i medicina per estudiar a l'Escola de Cinema de Munic entre 1967 i 1970, on va realitzar diversos curts i el seu primer llargmetratge, Estiu a la ciutat (1970). Cinèfil apassionat i assidu espectador de filmoteca, conreava ja en aquests anys la crítica cinematogràfica a Filmkritik i en el diari Süddeutsche Zeitung.

SINOPSIS

Durant els últims 40 anys, el fotògraf Sebastião Salgado ha viatjat pels cinc continents seguint els passos d'una humanitat en constant canvi. Ha estat testimoni d'alguns dels esdeveniments més destacats de la nostra història recent: conflictes internacionals, fam i èxodes. Ara s'ha embarcat en el descobriment de territoris verges amb flora i fauna salvatge, i de paisatges grandiosos com a part d'un gegantí projecte fotogràfic que és un magnífic homenatge a la bellesa del nostre planeta.Juliano, el fill de Sebastião Salgado, va estar amb ell en els seus últims viatges i ens revela la seva vida i la seva obra juntament amb Wim Wenders, que també és fotògraf.

Comentari tècnic i crítica:

Salgado,és un dels grans de la fotografía documental i social,i per mi fa servir aquest documental,perquè ens adonem que hi ha uns canvis brutals en un sol món. Un món d'injustícies,la qual la mort és normal. M'agrada molt com a fotogràf,ja que fa servir la fotografía com si fos un llibre,amb una sola imatge ens diu tot el que hi ha enrere.La pel·lícula en sí,es lenta,però es veu clar que es la seva forma de treballar.

PIXAR

Vem tenir la sort de poder anar a veure una exposició de una de les millors productores en el món de l'animació “Pixar”. CaixaForum de Barcelona va obrir les portes per poder mirar com feien les pel·lícules (preproducció,producció,i postproducció). Primerament ens van explicar com es va crear l'empresa i qui la diriga,llavors ens van explicar tot el procès i el canvi que hi va haver durant l'inici al final,o més ben dit desde un paper a digital.

A continuació,ens van explicar petits detalls dels personatges,dels esbosos que tenien i l'elecció de personatges,ja que hi havien moltes cartes a sobre de la taula,i tot canviava a funció de les característiques.Finalment ens van deixar una estona lliure per poder gaudir d'un món màgic i d'imaginació profunda. A mi em va semblar molt xulo,ja que el món de l'animació no està,lo suficient valorat,per el treball i l'esforç que dediquen els professionals. A més,moltes de les pel·lícules han format part de la meva infància,i m'he pogut emportar informació a casa que no sabia.Això vol dir que ha valgut la pena anar-hi.

Mommy

Títol: Mommy

Any: 2014

Duració: 139 minuts

País: Canadá

Director: Xavier Dolan

Guionista: Xavier Dolan

Música: Eduardo Noya

Fotografía: André Tupin

Repartiment: Anne Dorval, Antoine-Olivier Pilon, Suzanne Clément, Alexandre Goyette, Patrick Huard

Productora: Coproducción Canadá-Francia; Metafilms

Biografia

Dolan va néixer a Mont-real, Quebec. És fill de Geneviève Dolan i l'actor i cantant quebequès d'origen egipci, Manuel Tadros. Va començar la seva carrera a l'edat de sis anys, en televisió, amb vint anuncis per a les farmàcies Jean-Coutu del Quebec, realitzades per André Mélançon.

El 2006 fa de Julien en el curtmetratge Miroirs d'été, d'Étienne Desrosiers. Curtmetratge que va ser seleccionat en fesivales de Berlín, Kíev, Sant Diego, etc. En 2007 va fer d'Antoine en la controvertida pel·lícula de Pascal Laugier, Martyrs.

El 2008, a l'edat de 19, va dirigir i va escriure la seva primera pel·lícula, J'ai tué ma mère (en anglès: I killed my mother), per la qual va guanyar tres premis al Festival de Cannes durant el 2009. El mateix Dolan dir haver escrit el guió a l'edat de setze anys, basant-se en les seves pròpies vivències i barrejant les mateixes amb la ficció.

Gènere: Drama

Sinopsis: En una Canadà fictícia, una nova llei permet que els pares angoixats abandonin als seus fills amb problemes a l'hospital. Diane "Die" Despres, una vídua decidida, intenta educar Steve, el seu carismàtic fill que pateix ADHD. Mentre que tots dos tracten de guanyar-se la vida, Kyla, una veïna misteriosa ofereix la seva ajuda. Com la presència reconfortant de Kyla és cada vegada més intensa, sorgeixen preguntes sobre el misteri de la seva vida i el vincle que podria unir a Steve i Die

Comentari tècnic i crítica:

Desde el meu punt de vista,és una pel·lícula magnífica,i encara més quan saps que és de un jove. Dolan,fa servir tècniques molt particulars que el fa ser diferent,desde el format de pantalla fins el talls de seqüència. A més,Xavier fa servir pocs personatges i amb personalitat molt diferents.Finalment,destacaria molt la fotografía,ja que és fa servir una llum molt clara i precisa.

CARTELL PUBLICITARI

La imatge principal d'aquest cartell,es rectangular i ho ocupa tot,Es pot visualitzar,que hi ha els 3 colors més vius,per cridar l'atenció.A més es fa servir una tipologia,molt original,la qual,només es l'entorn.També,es podria dir,que aquest cartell publicitari,es podria situar a l'estiu,per aquests colors tant vius.En el lema,s'explota el baix cost dels productes del corte ingles,ja que en petit ens informa,de que es revisa cap cop.La part dels colors,es pot mencionar,que hi ha un gran contrast i reflexe de cada producte.La primera sensació que dona aquest cartell a primera vista,es alegria,ja que,et donen ganes de comprar el producte,en conclusió,atrau molt al comprador,perquè es fàcil de veure. En la part de la lletra,doncs està ben centralitza't.Una de les coses que han fet servir,es que no es perdem de vista,l'objectiu que tenen.Desde el meu punt de vista,trobo que el cartell està ben fet,simplement per aquesta originalitat dels colors tant vius,que fa que no sigui un cartell més del munt.

PROJECTE 9 nou

Per fer aquest projecte del cartell,he fet una composició de diferents materials,la qual,utilitzem el dia a dia.Per arribar fins aquí,he fet una pluja d'idees.La pluja d'idees,no te casi res en comú amb el projecte final.

La frase que he fet servir,es la següent: Probamos por medio de la lógica,pero descubrimos por medio de la intuición.

I perquè aquesta frase? Doncs,perquè el meu abecedari,no està complert,ja que,tothom es sap l'abecedari i es evident la lletra que vindrà desprès.

FINAL DEL NOU 9

Amb els buits que he deixa't,podria posar unn clar,exemple amb els nens.Començarien a dir l'abecedari i dirien,la lletra que pertoca,lo més probable,ja que per intuïció o per el ritme que se'ls hi ha ensenyat a l'escola,ja saben el que ve després.En el nostre cas,els que ja són més grans,es preguntarien,que perquè ho he fet. I simplement,ho he fet per aplicar el mètode intuitiu,ja que,molts cops al nostre cervell se'ns queda gravat,moltissimes coses,encara que no ens adonem.A més he fet servir diferents plans,perquè la persona que ho miri s'hagi d'apropar o pensar.

HOLLISTER

Hollister Co, HCO o simplement Hollister és una marca de roba estil "Vida Americana" de la companyia Abercrombie & Fitch. Inspirat en Sud Califòrnia, la marca està dissenyada per atraure adolescents i joves adults de les edats de 14 a 18 anys i de vegades és anomenat com el look "Brandon Carlson". La marca ven roba amb el logotip HCO, i només està disponible a les botigues oficials Hollister i en hollisterco.com. La marca va ser classificada com la marca numero un per als adolescents en els Estats Units.

Hollister Co, HCO o simplement Hollister és una marca de roba estil "Vida Americana" de la companyia Abercrombie & Fitch. Inspirat en Sud Califòrnia, la marca està dissenyada per atraure adolescents i joves adults de les edats de 14 a 18 anys i de vegades és anomenat com el look "Brandon Carlson". La marca ven roba amb el logotip HCO, i només està disponible a les botigues oficials Hollister i en hollisterco.com. La marca va ser classificada com la marca numero un per als adolescents en els Estats Units.

Història

Va obrir la seva primera botiga a Easton Town Center a Columbus, Ohio. Mentre la nova marca estava progressant, Abercrombie & Fitch va veure un efecte de canibalització (una situació quan una marca nova d'una companyia es menja el crèdit de marques anteriors). Com a resultat, la mercaderia d'A & F va començar a usar materials i construccions de qualitat més alta (i pujant els preus) per distingir la difirencia entre les dues botigues. Hollister Co és molt similar a Abercrombie & Fitch, amb l'excepció que els preus són una mica menys cars que els de Abercrombie.

BOTIGUES

Les botigues de Hollister Co tenen una façana de cabanes de platja del sud de Califòrnia. Exterior de la botiga consisteix de finestres cobertes, parets color cafè i cadenes. L'interior de la botiga té il·luminació feble, música sorollosa, i l'aroma de la fragància més nova, SoCal, la qual cosa és ruixada durant el dia. La botiga està dividida entre "Dubtis" (homes) i "Bettys" (Dones). Al centre de la botiga hi ha un saló amb taules per surfejar i cadires amb mantes i revistes. La roba és exhibida en prestatges i taules de fusta. També hi ha discos compactes i revistes a la venda. Darrere del saló, la majoria de les botigues Hollister tenen més espai on es troba la secció on els preus de la roba està rebaixada.

LA MÙSICA

Les botigues Hollister són famoses per tocar música sorollosa dels gèneres Rock i Alternatiu. La pòlissa de la companyia és de tocar música entre els 80-85 decibels. Un gerent d'una botiga Hollister va dir que encara que els clients es queixin, els treballadors no poden baixar el volum de la música. Això s'utilitza per crear una atmosfera a la qual no hi ha en altres botigues. En una investigació va trobar els nivells de música en els 90 decibels.